Arxiu mensual: maig de 2016

Conflictes que no ho són tant.

Quan creus que vius en una ciutat capdavantera, avantguardista, de cop sorgeixen petits episodis que demostren que calen moltes, moltes i moltes explicacions. Personalment és la meva reacció a les protestes d’un grup de veïns i veïnes de Diagonal Mar al fet que s’hagi anunciat, que en compliment d’una ordenança municipal i d’una reivindicació històrica de ciutadans i ciutadanes que conviuen amb gossos, es porti a terme una prova pilot per a que les persones puguin accedir amb el gos a la platja durant la temporada “oficial”. Un trosset ben delimitat i senyalitzat, el més a prop possible del mar i ben lluny, això si, dels xiringuitus de clara amb got de plàstic a preu de gintònic amb copa de cristall de Bohèmia, famílies, turistes, gent gran i surfistes i per descomptat, que no molesti a cap persona que decideixi anar a la platja amb parasols de mides descomunals, piscines pels bebès, tovalloles de dimensió illa de l’Eixample, nevera, taula, cadira, etc, etc.  I és que la gran majoria dels barcelonins i barcelonines tenim el gran privilegi de poder gaudir de kilòmetres de platja, unes platges que, amb diner públic, es mantenen, netegen i protegeixen, com no podria ser d’altre manera. Un litoral recuperat, dignificat, d’aquesta ciutat que durant anys i panys va viure d’esquenes al mar.  Quan passejo, amb el gos, més enllà de Llevant, enfilo el Fòrum i trepitjo el Camp de la Bota, recordo amb tristor, que no fa tan, en aquell lloc, es van afusellar a més de 1.500 persones pel fet que lluitaren en contra del feixisme i a favor  dels drets i les llibertats.

Deia l’alcaldessa Colau no fa gaire que “la democràcia només és plena i real, si hi ha una ciutadania compromesa”. Totalment d’acord. Amb la nostra participació exigim millores, denunciem injustícies, reivindiquem els nostres drets, fem propostes i prenem decisions que contribueixen a donar ple contingut a la paraula democràcia. La lluita del moviment veïnal ha fet servir aquesta fórmula, hi havia molta feina a fer i molt a reivindicar i amb millor o pitjor fortuna i depenen de qui ens governi, els nostres barris han anat creixent o agonitzant. En aquest sentit cal recuperar aquella empenta del moviment veïnal, però també cal ampliar una mica la nostra manera de comprometre’ns i proposo que sigui aixecant la mirada, més enllà del trosset de davant de casa, participar per impulsar una ciutat  que esdevingui una xarxa de complicitats, de vides, d’interessos legítims, de solidaritat, d’igualtats d’oportunitats, acollidora. Per aquest motiu no entenc on està el conflicte entre uns veïns que viuen a un kilòmetre del trosset de platja de Llevant i les persones que decideixen remullar-se els peus al costat de les potes del gos amb el que conviuen.

vista aèrea

normativa

Benvingudes les reivindicacions dels veïns i veïnes de la Diagonal Mar i el Front Litoral, d’aquesta nova Barcelona de cara al mar, que obren amb el seu compromís una finestra d’oportunitats per aconseguir decidir quin barri volen, i també alegria i benvingudes les conquestes del moviment animalista, que pas a pas, de forma pacífica, organitzada i molt activa, aconsegueix abolir la tauromàquia a Catalunya, replantejar un nou model de zoològic, manifestar-se perquè els cetacis i els dofins no poden viure en una piscina, exigir un control ètic de les poblacions de coloms o porcs senglars a la ciutat, sensibilitzar amb campanyes al respecte a la vida dels animals i denunciar els maltractaments o exposar-se a ser ridiculitzats pel fet de ser pioners i pioneres en atorgar com a dret natural  el ser “barceloní o barcelonina” a qui ara una majoria anomenen encara mascotes.

Podeu veure la nota de premsa sobre l’ordenança d’animals pel que fa a la conducció de gossos a l’espai públic

Rosa Mateu – Eix Ecologia BComú i de l’Assemblea del Clot-Camp de l’Arpa