Si vols rebre alertes i missatges de l’actualitat política de BComú (notícies, trobades, actes, declaracions importants) pots subscriure’t al nostre canal  Telegram o si prefereixes Whatsapp escriu-nos al 645 405 176 amb la paraula “BComú”

Com a veïna del Poblenou i metgessa especialista en salut pública, vull mostrar el meu suport a la superilla que s’acaba de posar en marxa i defensar-la des d’un punt de vista de salut.

En primer lloc, aclarir quins són els principals factors que determinen la nostra salut, més enllà dels serveis sanitaris:

1. Factors relacionats amb el context físic (urbanisme, habitatge, disponibilitat d’espais verds, qualitat de l’aire, mobilitat i transports,…)
2. Factors relacionats amb el context socioeconòmic (renda familiar, condicions de treball, pensions,…).

Les conductes relacionades amb la salut venen determinades principalment per les característiques d’aquests factors físics i sòcioeconòmics.

Parlem d’entorns saludables per descriure aquells espais en què l’entorn físic promou un estil de vida saludable i una bona salut. La superilla es un clar exemple del que pot ser un entorn favorable. Veiem per què és així:

1. La reducció del trànsit a la superilla, eliminant trànsit de pas, pot traduir-se en els següents beneficis:

– La reducció de la contaminació al barri. Les mesures de la qualitat de l’aire mostren nivells massa alts de contaminació, molt per sobre de ciutats com Londres o París. Tot i que compleix la majoria dels límits màxims establerts per la UE, incompleix la majoria de límits recomanats de la OMS. S’estima que només la contaminació per PM10 causa unes 3.500 morts prematures cada any a l’àrea metropolitana i comporta una reducció de l’esperança de vida al conjunt de la societat, a banda d’altres malalties principalment respiratòries i cardíaques.

– La reducció del soroll. A Barcelona, durant el dia, el 40% de la població està exposada a uns nivells de soroll superiors al valor límit establert per la OMS i la Unió Europea a l’exterior. Els estudis científics demostren que l’exposició a un soroll crònic augmenta l’estrès, la pressió arterial, les malalties cardíaques, els símptomes depressius i ansietat i redueix la qualitat de la son. En infants, s’ha vist que també augmenta l’estrès, els símptomes d’hiperactivitat, redueix la capacitat d’aprenentatge i l’èxit escolar.

– La reducció de les lesions per trànsit. A menor intensitat de trànsit, menor probabilitat de col·lisió i lesió de trànsit i, en cas de lesió, la velocitat de circulació és menor i les lesions són de menor gravetat. A més, es millora la percepció de seguretat viària per part dels vianants.

          2. La reducció d’espai del vehicle privat i recuperació per als vianants, que pot derivar-se en:

– Un increment de l’activitat física en adults i en infants, important en una ciutat on 1 de cada 5 infants i adolescents presenta obesitat o risc de sobrepès. Les persones que viuen en barris més “caminables” pesen menys que les persones que viuen en altres barris.

– Un increment de l’ús de l’espai públic pels veïns i veïnes, augmentant la cohesió social i reduint l’aïllament social, el que es tradueix en una millora de la salut mental d’aquestes persones.

– Més a llarg termini, és un espai susceptible de ser utilitzat per altres usos diferents al del trànsit, com poden ser la creació de nous espais verds, important en  una ciutat amb escassedat d’espais verds en el seu àmbit urbà. Els espais verds se sap que actuen com a termoreguladors, reduint la calor a l’estiu i el fred a l’hivern i, per tant, reduint l’efecte perjudicial de les temperatures extremes sobre la salut. A més, la vegetació també millora la qualitat de l’aire doncs capta contaminants ambientals i té efectes positius sobre la salut mental i les relacions socials.

En resum, la implantació de la superilla del Poblenou – i de la resta de superilles a la ciutat – és una política de salut pública que pot millorar l’estat de salut de la població. Tot i que caldrà avaluar els seus efectes sobre la salut al context de Barcelona, els estudis científics disponibles suggereixen que les superilles poden tenir molts efectes beneficiosos sobre la salut dels veïns i veïnes.

Ana Novoa, Metgessa especialista en salut pública

Informació tècnica:

La superilla és un conjunt de 3×3 illes de la trama Cerdà. Té com a objectius alliberar espai ara destinat al cotxe, incrementar els espais verds i reduir la contaminació de l’aire i l’acústica.

Un dels grans objectius és contribuir a la reducció del 21% del trànsit com estableix el PMU aprovat el 2013, juntament  amb altres accions de millora de transport públic com xarxa de busos ortogonal i connexió del tramvia

Coincidint amb #1anyEnComú, el grup de Sant Martí en Comú  ha elaborat un recull d’algunes de les feines fetes durant aquest any.

Demà el repartirem a la festa de l’Estació del Nord

Quan creus que vius en una ciutat capdavantera, avantguardista, de cop sorgeixen petits episodis que demostren que calen moltes, moltes i moltes explicacions. Personalment és la meva reacció a les protestes d’un grup de veïns i veïnes de Diagonal Mar al fet que s’hagi anunciat, que en compliment d’una ordenança municipal i d’una reivindicació històrica de ciutadans i ciutadanes que conviuen amb gossos, es porti a terme una prova pilot per a que les persones puguin accedir amb el gos a la platja durant la temporada “oficial”. Un trosset ben delimitat i senyalitzat, el més a prop possible del mar i ben lluny, això si, dels xiringuitus de clara amb got de plàstic a preu de gintònic amb copa de cristall de Bohèmia, famílies, turistes, gent gran i surfistes i per descomptat, que no molesti a cap persona que decideixi anar a la platja amb parasols de mides descomunals, piscines pels bebès, tovalloles de dimensió illa de l’Eixample, nevera, taula, cadira, etc, etc.  I és que la gran majoria dels barcelonins i barcelonines tenim el gran privilegi de poder gaudir de kilòmetres de platja, unes platges que, amb diner públic, es mantenen, netegen i protegeixen, com no podria ser d’altre manera. Un litoral recuperat, dignificat, d’aquesta ciutat que durant anys i panys va viure d’esquenes al mar.  Quan passejo, amb el gos, més enllà de Llevant, enfilo el Fòrum i trepitjo el Camp de la Bota, recordo amb tristor, que no fa tan, en aquell lloc, es van afusellar a més de 1.500 persones pel fet que lluitaren en contra del feixisme i a favor  dels drets i les llibertats.

Deia l’alcaldessa Colau no fa gaire que “la democràcia només és plena i real, si hi ha una ciutadania compromesa”. Totalment d’acord. Amb la nostra participació exigim millores, denunciem injustícies, reivindiquem els nostres drets, fem propostes i prenem decisions que contribueixen a donar ple contingut a la paraula democràcia. La lluita del moviment veïnal ha fet servir aquesta fórmula, hi havia molta feina a fer i molt a reivindicar i amb millor o pitjor fortuna i depenen de qui ens governi, els nostres barris han anat creixent o agonitzant. En aquest sentit cal recuperar aquella empenta del moviment veïnal, però també cal ampliar una mica la nostra manera de comprometre’ns i proposo que sigui aixecant la mirada, més enllà del trosset de davant de casa, participar per impulsar una ciutat  que esdevingui una xarxa de complicitats, de vides, d’interessos legítims, de solidaritat, d’igualtats d’oportunitats, acollidora. Per aquest motiu no entenc on està el conflicte entre uns veïns que viuen a un kilòmetre del trosset de platja de Llevant i les persones que decideixen remullar-se els peus al costat de les potes del gos amb el que conviuen.

Benvingudes les reivindicacions dels veïns i veïnes de la Diagonal Mar i el Front Litoral, d’aquesta nova Barcelona de cara al mar, que obren amb el seu compromís una finestra d’oportunitats per aconseguir decidir quin barri volen, i també alegria i benvingudes les conquestes del moviment animalista, que pas a pas, de forma pacífica, organitzada i molt activa, aconsegueix abolir la tauromàquia a Catalunya, replantejar un nou model de zoològic, manifestar-se perquè els cetacis i els dofins no poden viure en una piscina, exigir un control ètic de les poblacions de coloms o porcs senglars a la ciutat, sensibilitzar amb campanyes al respecte a la vida dels animals i denunciar els maltractaments o exposar-se a ser ridiculitzats pel fet de ser pioners i pioneres en atorgar com a dret natural  el ser “barceloní o barcelonina” a qui ara una majoria anomenen encara mascotes.

Podeu veure la nota de premsa sobre l’ordenança d’animals pel que fa a la conducció de gossos a l’espai públic

Rosa Mateu – Eix Ecologia BComú i de l’Assemblea del Clot-Camp de l’Arpa

El nou Pla Especial de Regulació d’Allotjaments Turístics (PEUAT) té per objectiu reglar el número d’allotjaments turístics per fer-los compatibles amb el descans, la mobilitat, el medi ambient i la mixtura d’usos en els espais públics de la ciutat.

El Pla destaca que algunes conseqüències directes del turisme als barris són:

• afectació directa sobre la tipologia de serveis comercials.
• pujada dels preus dels habitatges i dels lloguers.
• rebaixa del número de residents i, per tant, de la quantitat i qualitat dels equipaments de proximitat.

A l´hora de fer la regulació del turisme, l’Ajuntament ha posat sobre paper la diferent pressió del turisme al llarg de la ciutat. Tal com es pot veure a l´informe,  mentre la mitjana de la relació entre els allotjaments turístics i allotjament residencial és del 6,4% (mentre la d’habitatge social és només 1,5%!!) en alguns barris es dispara fins al 38% (Diagonal Mar i Front Marítim), el 50% (Dreta de l’Eixample) o bé el 53% (Gòtic). A més a més, hi ha vuit zones on el nombre de places per a turistes supera el de veïns i veïnes.

Aquestes dades contrasten amb zones com Baró de Viver, Can Peguera o Ciutat Meridiana on el número de places és zero.

Així, com la situació de partida de cada zona és tan diferent, el PEUAT planteja tres situacions sobre l’evolució futura del número de places turístiques:

• zones on es permetrà un creixement sostenible.
• zones on es mantindrà l’oferta d’allotjaments turístics existents.
• zones on s’avançarà cap el decreixement.

Si analitzem els barris del nostre districte de Sant Martí veurem que la relació entre places d’allotjament turístic i veïns i veïnes és molt dispar:

• Un barri, Diagonal Mar, té més d’un terç de places d’allotjament turístic que veïns i veïnes; concretament un 38%.
• Dos barris, El Parc i la Llacuna del Poblenou i La Vila Olímpica del Poblenou tenen un 23% i un 14% respectivament de places d’allotjament turístic en relació al número de veïns i veïnes.
• Poblenou té un 11%
• Camp de l’Arpa està al voltant de la mitjana de la ciutat de Barcelona
• El Clot, Provençals del Poblenou, el Besòs i el Maresme, Sant Martí de
  Provençals i la Verneda i la Pau són els barris del nostre districte amb menys proporció de places turístiques. Concretament, els barris del districte amb menys places
  turístiques són Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau amb un 0,15% i un  0,10% respectivament de places d’allotjament turístic en relació al número de veïnes i veïnes.

Amb aquestes dades a la ma, no hi ha dubte que cal una reordenació de les places turístiques a la ciutat de Barcelona. En alguns llocs caldrà reduir el número de places d’allotjament en turístic i, en d’altres, cal afavorir-ne la seva creació.

Si tens propostes concretes: decidim.barcelona

Pots veure un resum de la situació del turisme a la ciutat de Barcelona en aquesta infografia del diari Ara realitzada a partir de les dades de l´informe:  http://images.ara.cat/2016/01/12/societat/grafic1_1502859911_193620_1875x1678.jpg

Enllaç a un document d’anàlisi i de treball: http://premsa.bcn.cat/download/peuat.pdf

L’Ajuntament de Barcelona, juntament amb el de Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma, Montcada i Reixach i Badalona, fa una aposta per millorar la situació social i econòmica dels veïns i veïnes de l’Eix Besòs.

Els objectius generals d’aquesta aposta són:

1. Garantir els drets bàsics
2. Fomentar la coproducció amb veïns, veïnes i entitats, posant els mitjans tècnics i humans per fer-ho
3. Desplegar tota una serie de programes i actuacions:
   1. Recuperar i impulsar l’activitat econòmica: Projectes del territori i pel territori d’economia social i col·laborativa
   2. Solucionar el dèficit urbanístic, habitatges i equipaments: ajudes a la rehabilitació (tant per edificis com pels interiors dels pisos)
   3. Atenció i millora de les condicions de vida: ampliació i millora dels serveis
   4. Empoderar als veïns: participar en els treballs de diagnosi i propostes.
   5. Prioritzar l’educació i la formació per garantir la capacitació professional
   6. Cohesió social i convivència
   7. Accesibilitat i disponibilitat immediata d’equipaments i espais en desús.

En aquest marc, els tècnics i el govern del Districte de Sant Martí  s’han avançat i han fet unes propostes d’actuació recollides a l’Informe Eix Besòs: barris Verneda-La Pau i Besòs-Maresme. Algunes de les propostes que destaquen són:

• Rehabilitació d’edificis del barri Besòs.
• Assignació d’habitatges buits a famílies amb necessitats socials.
• Menjador escolar per alumnat de 1r i 2n d’ESO.
• Plans de formació i ocupació específics per a les persones en atur d’aquests barris.
• Creació d’espais familiars per a una atenció integral de les famílies.
• Consolidar el Pla Comunitari del Besòs/Maresme.

La resta de 26 línies d’actuació, agrupades en set àmbits, estan resumides a les pàgines 31 i 32 de l’informe.

Paral·lament, l’Ajuntament ha engegat una sèrie de debats als barris i un procés participatiu a través de la plataforma decidim.barcelona.

Per portar a termes totes aquestes actuacions, l’Ajuntament Municipal i del Districte confia en poder aprovar uns nous pressupostos i en que la coproducció d’actuacions implicant, com és característic d’aquest grup municipal, a les entitats i associacions del territori doni els seus fruits.

Aprofitem aquest article per deixar-vos un vídeo resum de la trobada amb l’alcaldessa que es va fer al barri de la Pau el 19 de febrer de 2016.

Barcelona en Comú, a nivell de districte de Sant Martí, vol posar a la vostra disposició diferents canals per rebre i recollir informacions i propostes.

Els canals que us oferim són:

• Facebook: https://www.facebook.com/SantMartienComu/
• Correu electrònic de contacte: santmartiencomu@gmail.com
• Pàgina web: http://santmarti.bcnencomu.cat
• Calendari d’actes: https://calendar.google.com/calendar/embed?src=santmartiencomu%40gmail.com&ctz=Europe/Madrid

Esperem que us puguin ser útils per rebre i transmetre informació i propostes a l’organització.

En aquest espai volem recollir tota la nostra activitat a nivell de districte i enllaçar a tota la feina que també estem fent a nivell de barri.

Actualment estem organitzats per barris i per comissions. Cada barri treballa de forma independent i ens coordinem en els plenaris de districte (que solem realitzar els dimecres).

El programa a nivell de districte i de barris el podeu trobar: https://barcelonaencomu.cat/ca/programa/navega/territori

Si vols entrar en contacte amb els grups o tens alguna proposta, no dubtis en escriure a santmartiencomu@gmail.com

Atentament

BeC Sant Martí.

(diari de campanya)

Continua la lectura de Presentació de Barcelona En Comú Sant Martí →